dijous, 5 de maig del 2011

Sí et dius Aram


Nom del fill de Sem, nét de Noè, i que designa  riques  naturaleses: tant  emotiva i  expressiva com natural.

Nom també, del primer metall que l’home usà en el seu primari desenvolupament, el coure que neix engarbuixat  amb altres minerals i en treballar-lo i laminar-lo ens dóna l’Aram, fort, rogenc, com tu qual escut esculpit, cisellat, brunyit a sang i foc en aquesta terra porpra que és Armènia, nom que prové, al seu torn de Haik llegendari fundador de la nació armènia, sol d’uns dels primers assentaments humans, i Haik fou, també, descendent de Noè, aquell que tingué la sort de varar l’Arca al cim de l’Ararat.

L’aram, coure, participa en la fotosíntesi i per tant en el cicle evolutiu i regenerador de la Natura.

 També és oligoelement indispensable del cos humà, forma els globus vermells, fa sang, dóna vida.

Com tu Aram, que fos quina fos la teva fi, Amb el teu quadern vas donar testimoni i memòria, i per tant sang i vida, a la teva terra i la seva gent.

I de tu sí tenim una certesa Aram, nasqueres de l’abraçada d’Erato i un roser.

1 comentari:

  1. Una reflexió que ens porta al coneixement científic del metall i una subtil conclusió que fusiona el nom amb les qualitats que es detecten del protagonista Aran. M’ha agradat molt.

    Raimunda

    ResponElimina

Gràcies per la vostra visita.
Una abraçada.