El Llibreter, Guerra , Repressió i Memòria Històrica.
Quan jo era petita passava moltes hores al balcó de casa badant. Del balcó estant veia passar veïns del barri i passavolants que feien servir aquells carrers per anar de la Ronda a La Rambla , llavors el barri, com deien a casa, era el rovell de l’ou de Barcelona. Sovint veia una veïna del mateix carrer que cada migdia passava per sota de casa amb una capsa com de sabates embolicada, de vegades era la seva mare, una senyora que llavors a mi em semblava molt gran, qui passava amb el paquet, sempre, tant la mare com la filla, anaven molt apressades. Jo d’elles només sabia que vivien cap a la meitat del carrer. Moltes vegades m’havia preguntat on deurien anar, cada dia, a la mateixa hora, amb aquella mena de capsa de sabates i una vegada em vaig decidir a preguntar-li a la meva mare què hi portaven en aquell paquet i em va dir que hi portaven el dinar del marit de la filla perquè era a la presó i que, com que el menjar que donaven allà era molt dolent, l’hi duien de casa. Jo no vaig preguntar res més.
Al cap d’un temps el meu pare me’n va explicar el motiu: em va dir que aquell veí era llibreter i tenia molts llibres i revistes en català i que per això, després de la guerra, els franquistes el van tancar a la presó. Jo recordo quan en va sortir, deuria ser a finals dels anys cinquanta, sé que va tornar a la seva feina de llibreter, segons una veïna, no n’haguera fet d’altra, cada diumenge obria la seva parada al mercat de Sant Antoni i recordo que, en aquells anys encara tan foscos, deuria ser poc després que el deixessin en llibertat, la revista Destino, o més aviat, alguns amics demòcrates que hi col·laboraven, li van retre una mena d’homenatge publicant una fotografia seva al costat d’una pila de llibres en la pàgina de portada. El seu nom, però, no hi figurava, només deia Portada: Mercado de libros viejos. En aquest mateix número, a dintre hi havia un article bastant llarg de Francesc Candel (llavors deia Francisco), sobre els llibreters del mercat de Sant Antoni, l’article es titulava “Mercado de San Antonio. Los domingos”. Jo recordo perfectament quan el meu pare va portar a casa aquest número de la revista Destino, ja que la comprava cada setmana, i en vam parlar, però d’això fa molts anys i els Destinos van desaparèixer de casa. Fa poc, després de fer indagacions he aconseguit localitzar la seva filla Judit que, amablement, em va rebre a casa seva i em va aclarir molts punts. La filla recorda amb tendresa i admiració el pare, em va ensenyar el Destino i l’he pogut escanejar i així recuperar-lo, em va dir que el seu pare l’havien agafat no per causa dels llibres, com es pensaven a casa i molta gent del barri, sinó perquè era un demòcrata, un catalanista i un republicà, una de les vegades que el van anar a buscar sí que li van agafar uns llibres que tenia en català i allà mateix a casa els van cremar junt amb una nina vestida de catalana i una bandera republicana, em va dir que cada vegada que en Franco venia a Barcelona l’anaven a buscar i el tancaven, que sempre hi anaven amb la foscor de la nit. El seu nom era Antoni Monràs Musté, tota la vida va fer de llibreter i els últims anys va aconseguir tenir una editorial però la mort el va separar dels seus i dels llibres encara molt jove, tenia 48 anys. Va ser un antifranquista i un demòcrata convençut i va arribar a refusar la seguretat social perquè no volia participar en res que vingués de la Dictadura. Era una persona culta i sensible, la seva filla Judit em va ensenyar tres llibretes on el seu para havia anat escrivint un diari d’ella, des del dia que va néixer, hi va escriure fins el dia que ell va morir.
Els meus pares tenien alguns amics exiliats i d’això, llavors, se’n parlava poc a casa però l’Antoni Monràs va ser la primera persona que jo vaig tenir coneixement que havia estat represaliada per les seves idees de llibertat i de democràcia i la més propera ja que vivia al meu mateix carrer. He pensat escriure perquè crec que no es pot deixar penjada la nostra història; que cal saber recordar les persones que, amb la seva actitud, han fet possible que avui puguem gaudir de democràcia, que cal preservar la memòria de persones com el llibreter Antoni Monràs abans que el temps les silenciï.
Text d' Anna Moya,
que ha facilitat també la fotografia
que ha facilitat també la fotografia
